‘S’ha feito de nuei’

intervencic3b3n-nieves

‘S’ha feito de nuei’

Por Nieves Ibeas, portiaboz de Chunta Aragonesista en as Cortes d’Aragón

S’ha feito de nuei ta l’aragonés e ta o catalán d’Aragón. O PP e o PAR han consumato a suya sinconisión e ayer apreboron en as Cortes o reparo, u millor dito, a zircunduzión de facto d’a Lei de Luengas de 2009 que reconoxeba l’aragonés e o catalán como luengas propias orichinals e istoricas d’Aragón.

Á partir d’agora, seguntes iste nuebo testo legal, o que esistirá en Aragón, antimás d’o castellano son, como poco, dos idiomas que no sé guaire bien cómo calificar dende un minimo respeto á o rigor zientifico: ‘luenga aragonesa propia d’as arias pirinenca e prepirinenca’ e ‘luenga aragonesa propia de l’aria oriental’, cualos acronimos, LAPAPYP e LAPAO, han engaronato ista semanada os retes sozials de comentarios entre endinatos e chuzons.

Ta forro, a cosa no atura en istas dos nuebas ‘luengas’, sino que, como tamién lis ne reconoxen modalidaz lingüisticas, ístas podrán estar denominatas en cada monezipio (¡!) d’utilizazión istorica predominán «de traza coderén con o suyo chentilizio local u nombre istorico u tradizional». Caldrá, de seguras, espezificar latitú e lonchitú ta localizar cada una d’ellas adecuatamén con o GPS u desembolicar bella aplicazión ta sueltos que nos ne baiga albirtiendo en os nuestros desplazamientos.

Fa bellas añadas, o PP e o PAR no teneban reparos en nombrar á l’aragonés e á o catalán, e puede que bi aiga encara qui se piense que iste cambeo se debe á bella mena de debate u reflesión lingüistica u filolochica internos. Aclaro dende aquí que s’entiboca. A suya unica estratechia ye fer petar l’aragonés e o catalán ta esmicazar-los, embrecando á ra ziudadanía e as entidaz locals en a suya identificazión e posterior denominazión, e clabando a puñalata zaguera á una e atra en Aragón ta ausidir a nuestra reyalidá trilingüe. Buscan os reutos eleutorals que l’han bisto á l’ocurrenzia de dixar de nombrar o catalán como tal.

Ye una situazión tan surreyalista que poderba fer-nos arredir, profes, si no fuera una cosa tan seria e que afeuta á ra istoria e dinidá d’iste país. Os partius que sustienen á o Gubierno d’Aragón patioron ayer os dreitos de mils de fabladors, ziudadanos e ziudadanas aragoneses que no’n yeran menos por fablar catalán, igual como no’n serán más porque se rebaltiza a suya luenga materna  «aragonés de l’Aragón oriental».

E respeuto á l’aragonés, luenga pribatiba d’Aragón, d’a que ebanos d’estar argüellosos, e que ya yera en grieu risque, cuan siga luenga muerta ya no será luenga de garra chen, pero os responsables d’ixo serán tanto os que se fan contentos d’ista nueba lei como os que s’han callato asperando o momento ta sacar-ne esquimen, tamién ellos, en ista nueba etapa.

‘S’ha feito de nuei’. Mientres bi n’aiga qui disprezien, esfrazen u direutamén nieguen que se fabla aragonés e catalán en o nuestro país, no amanixerá pas. No tot ye perdito, anque quizau ta maitín, como diziba atra canta, siga tardi.

———-

S’ha fet de nit per a l’aragonès i per al català d’Aragó.
PP i PAR han consumat el seu despropòsit i ahir van aprovar en les Corts la reforma, o millor dit, la derogació de facto de la Llei de Llengües de 2009 que reconeixia l’aragonès i el català com llengües pròpies originals i històriques d’Aragó.
A partir d’ara, segons aquest nou text legal, el que existirà a Aragó a més del castellà són,com poc, dos idiomes que no se molt bé com qualificar des d’un mínim respecte al rigor científic: “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirenaica” i “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, els acrònims de la qual, LAPAPYP i LAPAO, han inundat aquesta setmana les xarxes socials de comentaris entre indignats i jocosos.
Per si no fos poc, la cosa no es queda en aquestes dues noves “llengües”, sinó que, com a la mateixa vegada se’ls reconeixen modalitats lingüístiques, aquestes podran ser denominades en cada municipi (!¡) d’utilització històrica predominant “de forma coherent amb el seu gentilici local o nom històric o tradicional”. Farà falta, de segur, especificar latitud i longitud per a localitzar cadascuna d’elles adequadament amb el GPS o desenvolupar alguna aplicació pera mòbils que ens vagi advertint en els nostres desplaçaments.

Fa uns anys PP i PAR no tenien objeccions a nomenar a l’aragonès i al català, i pot ser que hagi encara qui pensi que aquest canvi es deu a algun tipus de debat o reflexió lingüística o filològica interna. Aclareixo des d’aquí que s’equivoca. La seva única estratègia és rebentar l’aragonès i el català per a fer-lo esclatar en mil trossos, implicant a la ciutadania i a les entitats locals en la seva identificació i posterior denominació, i assestar-li la punyalada final a l’una i l’altra a Aragó per a acabar amb la nostra realitat trilingüe. Busquen la rendibilitat electoral que li han vist a l’ocurrència de deixar de nomenar el català com a tal.
És una situació tan surrealista que ens podria fer riure, per descomptat, si no fos alguna cosa tan seriosa i que afecta a la història i dignitat d’aquest país. Els partits que sostenen al Govern d’Aragó van calcigar ahir els drets de milers de parlants, ciutadans i ciutadanes aragoneses que no ho eren menys per parlar català, igual que no ho seran més perquè es rebategi a la seva llengua materna “aragonès de l’Aragó oriental”.
I respecte a l’aragonès, llengua privativa d’Aragó, de la qual hauríem d’estar orgullosos, i que ja estava en risc, quan sigui llengua morta ja no serà llengua de ningú, però els responsables d’això seran tant qui s’alegren d’aquesta nova llei com qui han callat esperant el moment per a treure benefici, també ells, en aquesta nova etapa.
S’ha feito de nuei. Mentre faig qui menyspreïn, disfressin, o directament neguin que es parla aragonès i català en el nostre país, no clarejarà. No tot està perdut, encara que potser per a demà, com deia altra cançó, sigui tarda.

Publicato en Heraldo de Aragón o 10 de mayo de 2013: s'ha feito de nuei